“Som a l'any 1792, a les darreries del segle XVII. És dissabte i Àger és com un formiguer
ple d'activitat. Gent de tota la comarca, de l'Alta Noguera, de la Ribagorça, fins i tot de
Lleida i alguns de l'Aragó s'han atansat a la Fira dels Porcells. Malgrat el fred que pela del desembre al Montsec, els tractants de bestiar tampoc no s'han esporuguit i des de primera
hora passegen per la Fira fixant-se en el bestiar. Aviram, mamellons, corders i cabrits atrauen les mirades. Totes les masies de la comarca hi vénen perquè qui més qui menys té un raconet que li ha sobrat de la collita de la temporada, ja sigui cereal, potser vi, també oli i vendran l'excedent de les seves collites per poder comprar bestiar petit. Carreters i traginers també esperen amb ànsia el mercat, no debades els suposa uns calerons. D'Àger cap amunt només es pot viatjar amb animals. En aquest mercat es podien trobar fins i tot productes de luxe que escassejaven, com les sedes... Si tota aquesta activitat comercial
caracteritzava la Fira dels Porcells d'Àger en aquella època, això duraria tot el segle XIX.
La fira dita dels “porcells”, que remunta els seus orígens almenys al segle XVII, gaudí d'un
cert prestigi i ens parla d'un temps en que la nostra vila fou centre econòmic d'una subcomarca extensa i pol d'atracció econòmica en el marc del Montsec, a banda i banda del Ribagorçana,amb les seves fires i un comerç reconegut de glaç, oli i vi. A més dels porcells i corders que eren venuts a la Fira del desembre aquesta incloïa també productes agroalimentaris de la contrada. Constituïa una font important d'intercanvis i transaccions, no tant sols de caire econòmic ans també cultural. Al voltant de la Fira, s'organitzaven festes de gran anomenada i un record ben viu, com el Carnestoltes, que duraven una setmana sencera, i les famoses “cançons de pandero” que entonaven les majorales del Roser. Amb el creixement de les ciutats i l'escampada del medi rural cap a l'urb, la vida d'Àger i de la Fira van fer un trencall. Un canvi de rumb que va ser de progressiva baixada fins als anys seixanta, en què la desfeta minera de la zona va aconseguir liquidar fins i tot la Fira.
Però no va aconseguir esborrar la memòria dels seus vilatans. Els més joves que no van
conèixer la Fira van ser els més insistents en la seva recuperació després de 40 anys de la seva desaparició. I s'hi van posar amb moltes ganes! Conjuntament amb el Centre d'Estudis de la Vall d'Àger i el suport de l'Ajuntament d'Àger s'inicià la recuperació d'aquest esdeveniment, ja des dels inicis, amb un destacat component cultural.
Cartell 1a edició Fira d'Àger any 1997
El dia 7 de desembre de 1997 es celebrà el retorn de la diada de la Fira amb uns 38 expositors encapçalats per una parada que donava la benvinguda als visitants obsequiant-los amb una degustació de pa amb mel, nous i vi. A més a més al pati de l'escola s'hi va muntar el “Mercat de Bestiar” amb la presència de bestiar boví, galls d'indi, oques i cries de paó. A causa de la pesta porcina no es va poder exposar un porc senglar i els porcells, un element
identificatiu de la Fira d'Àger. Les primeres fires es caracteritzaven per tenir una altíssima representació d'agerencs i agerenques en els expositors, on s'hi mostraven diferents productes elaborats per les mestresses de la Vall, la recol·lecció d'herbes medicinals entre d'altres productes gastronòmics artesanals que es podien degustar com el mostillo, el tupinet o la casqueta i, així com objectes artesanals, antiguitats, i les diverses activitats existents a la Vall. La promoció de productes autòctons de la Vall i el Montsec fou un dels objectius principals en la recuperació d'aquesta Fira. El passat i el present no foren incompatibles i a la Fira hi confluïren, podent donar a conèixer tant el passat històric com activitats esportives i turístiques com el vol lliure.
Paral·lelament es van organitzar una sèrie d'actes culturals com una destacada exposició
de gravats de l'artista Benet Rossell amb la col·laboració de l'escriptor Vázquez Montalbán,
amb el títol de Mandorla fent referència a l'ametlla d'Àger i en motiu de la recuperació
de la Fira. Exposició ubicada al llavors bar musical Speed Bar on el seu propietari va
convidar a tots els assistents a degustar vi irlandès. Des dels inicis de la recuperació de la Fira les exposicions artístiques i de diversa índole cultural hi han estat presents i emmarcades a la Fira amb la voluntat de projecció en els diversos àmbits de la cultura.
Es celebraren també dos concursos: un concurs en què es guardonava al millor expositor i
un altre de pintura on hi participaven artistes locals. Es va cloure la diada amb una conferència a càrrec de Dolors Sistac sobre les cançons de pandero, d'arrelada tradició a la vila, al temps que Carme de Bitrià i Carme Viladrich entonaven, amb el pandero de les majorales del Roser, algunes de les cançons que es cantaven el dia de la Fira.
I així encetà el rumb de bell nou la Fira d'Àgerfins a dia d'avui. Al llarg de les següents edicions la Fira aniria prenent cada vegada més entitat amb l'aspiració que es convertís en una fira important dins l'àmbit comarcal, la qual cosa s'esperava assolir en aquesta nova etapa.
La segona edició de la Fira va incloure dos elements destacats i molt apreciats a nivell cultural que es mantenen en el temps.
L'antiga farmàcia Montardit d'Àger va obrir les seves portes i es va posar de guàrdia per un dia coincidint amb la celebració de la Fira i amb l'any que es celebrava el centenari de les farmàcies a Catalunya. La família va oferir l'establiment perquè els visitants poguessin gaudir d'una visita històrica i fer un veritable viatge en el temps. El cas de la farmàcia d'Àger és únic a la Noguera, ja que no existeix cap més establiment d'aquest tipus que es conservi de forma intacta des que l'any 1939 va tancar les seves portes. En la diada de la Fira es brinda l'oportunitat de descobrir-la.
L'altre element cultural destacat i singular que emergí en la segona edició de la Fira va ser l'aparició de la presentació del Cafè Central, la videopoesia i la lectura de poemes que amb el temps prengué un format de Cabaret Literari on s'anaren succeïnt diferents poetes d'alta vàlua literària, músics, trobadors, i en ocasions participants autòctons que any rere any no faltaven a la cita. Esdevenint així un dels Recitals Poètics més antics que es conserven a Catalunya conegut amb el nom de Porcellada.
El colofó cultural es va coronar amb els itineraris culturals comentats a la Col·legiata i a l'Església de Sant Vicenç. Visites al patrimoni històric de la Vall amb l'incentiu de donar-lo a conèixer en el marc de la Fira d'Àger, una ocasió ideal.
Tanmateix la Fira des de la primera edició sempre ha comptat amb una proposta lúdica
encarada al públic infantil i familiar, fet que dóna un bon respir a molts dels pares i mares
que frisen per gaudir d'una diada en família i una oportunitat de gaudi i interacció per als
més petits i petites.
Durant molt de temps es celebrà la Rifa d'un cistell amb productes del Montsec, en aquesta
rifa les dones de la Vall d'Àger hi prenien part molt activament.
Així com també es convocava un concurs de cartells de la Fira. D’aquest concurs en sorgí i
s'adoptà el que ha acabat sent el logotip de la fira, proposta de l'artista Benet Rossell.
Logotip de la Fira de Benet Rossell
Arribant a la quarta edició es serví el que acabaria esdevenint un dels plats forts i principals de la Fira d'Àger per assaborir amb commovedora delectança. Una carbonera
tornà a fumejar a la Vall: dos veïns d'Àger van recuperar la mostra de l'ofici de carboner
després de no practicar-lo en 50 anys, ofici que era un dels mitjans de vida a la Vall i que
es va extingir. Durant tota una setmana es va poder veure com la carbonera anava fumant
mentre s'anava fent el carbó, més d'una nit de vetlla vigilant que no s'hi calés foc. El fet
d'encendre de nou una carbonera els va omplir d'il·lusió i als visitants de moltíssima curiositat, un plaer compartit i d'una gran vàlua veure de ben a prop la construcció, els processos i les explicacions i anècdotes que es destil·laven amb fruïció. Fins i tot es podia
adquirir el carbó resultant gràcies a un grup de jovent del poble. No tant sols es va encendre una carbonera aquells dies..., s'encengué la metxa del gran interès per la demostració dels oficis antics i en les fires que es succeïren aquesta recuperació no va quedar en fum.
Les demostracions en directe d'oficis artesans antics a càrrec, sovint, de reconeguts mestres artesans és una joia per als visitants que poden encuriosir-se amb les diverses tècniques emprades. La Fira vol donar un impuls en el coneixement i la divulgació de la tasca artesana entre el gran públic. Vol ser un petit motor de la recuperació de tradicions i procediments artesanals, d'on se'n deriven productes amb un alt valor de sostenibilitat i d'alta qualitat. Conjuntament amb els expositors es vol presentar una rica i variada mostra d'artesania, posant-la en valor, així com també els valors de proximitat i del producte ecològic.
Amb el temps aquesta participació anà en augment fins arribar a 14 demostracions
d'oficis en el punt més àlgid i amb un centenar d'expositors.
D'altra banda, a la Fira sempre l'ha acompanyat una tonada i la música com a element cultural no hi podia faltar. Diversos concerts sempre l'han amenitzat i acabà establint-se
com una tradició la rumba i els garrotins on fins i tot els assistents es podien arrencar a
crear el seu garrotí o a ballar bo i deshinibintse. En aquest esdeveniment el jovent de la població s'hi sumava i col·laborava oferint un esmerat servei de bar.
Amb el temps un grup d'amics, molt amants de la música i la cultura, també s'afegiren a
col·laborar organitzant i aportant un concert de format proper i íntim amb músics destacats
del panorama musical actual català. Inicialment s'encetaren les actuacions al bar-restaurant Lo Poble i posteriorment es traslladaren al local social. Tot per pur gaudi i amor a la cultura, a la Fira d'Àger i a la Vall.
En aquesta gran diada de la Fira s'anaren sumant mostres culturals itinerants: bastoners,
panderos, rues d'imatgeria popular, teatralitzades i musicals, artístiques... Així com la voluntat de recolzar propostes creatives, socials i culturals, presentacions d'iniciatives i projectes donant-los espai i visualització.
La Fira d'Àger a dia d'avui ja és una ferma mostra de consolidació i en la seva projecció
són moltíssimes les idees i propostes que podrien enriquir-la i engrandir-la a nivell cultural i tradicional, sense perdre la seva essència.
Aquesta essència només es pot concebre des de la il·lusió i la convicció de mantenir la flama ben encesa de la cultura i la tradició. Tan debò brilli molt i molt de temps per il·luminar els carrers de la vila d'Àger sota l'amatent mirada de la majestuosa Serra del Montsec. Ella potser encara recorda en la seva memòria mil·lenària l'any 1341, quan el comte d'Urgell Jaume d'Aragó, li concedí a la vila el privilegi de la Fira pel 10 d'Agost, festivitat de Sant Llorenç. Per espai d'una setmana es convocava anyalment pels paers mitjançant la “Crida de la Fira”, que expressava la protecció i guiatge de tots els assistents durant els dies de la seva celebració.
Sentiu la crida agerencs i agerenques?
